Un programa variat, festiu i virtuós, proper a la tradició centre-europea de les orquestres de saló.
Aquests conjunts instrumentals, molt populars a centre-europa, interpretaven música tan en salons civils com en sales de ball.
La formació era molt variable tant pel nombre de músics com el tipus d’instruments que s’usaven. El nucli, en la gran majoria de casos, era un conjunt de cordes amb piano.
En el nostre cas hi afegim la flauta (segons la tradició vienesa) i el clarinet (segons la tradició berlinesa) completant la fórmula màgica del conjunt amb un acordió.
El concert segueix la idea de programa pout-pourri molt propi també de la música de saló, i juga també amb l’esperit del manifest de Cocteau “Le coq et l’arlequin” a favor d’una música senzilla, lleugera, amable i agradable en contraposició a altres estètiques “complicades” imperants a primers del segle XX.
